De vegades la vida es fa dura i espinosa.
De vegades és difícil acoblar-se
i afinar la teva veu amb la dels altres.
Tenim un amic, però,
a qui ja no li cal emprendre cada dia
la tasca feixuga de ser bo,
ni complir l'exigència de fer el bé
ni sentir les àrdues alegries
o les tristors necessàries de la vida.
Tenim un amic que no sospita ja
com encara nosaltres sospitem
que la terra promesa no existeix.
Un amic alliberat del compromís
d'escoltar-nos i de dir-nos que tenim raó.
Per a nosaltres, ara,
hauria de ser fàcil de concebre
que tenim un amic que ja no espera
afinar la seva veu amb altres veus
perquè tot és silenci a l'infinit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario