domingo, 6 de noviembre de 2016

Tot és silenci a l'infinit

De vegades la vida es fa dura i espinosa.
De vegades és difícil acoblar-se
i afinar la teva veu amb la dels altres.

Tenim un amic, però,
a qui ja no li cal emprendre cada dia
la tasca feixuga de ser bo,
ni complir l'exigència de fer el bé
ni sentir les àrdues alegries
o les tristors necessàries de la vida.

Tenim un amic que no sospita ja
com encara nosaltres sospitem
que la terra promesa no existeix.

Un amic alliberat del compromís
d'escoltar-nos i de dir-nos que tenim raó.

Per a nosaltres, ara,
hauria de ser fàcil de concebre
que tenim un amic que ja no espera
afinar la seva veu amb altres veus
perquè tot és silenci a l'infinit.

No hay comentarios:

Publicar un comentario