martes, 4 de octubre de 2016

Cuques de llum rebels

A on van els transeünts? Què esperen trobar?
Per què són tants els que corren?
En les seves cares n'hi ha incertesa i esperança
a parts iguals.
Tots, però, busquen el mateix sense saber-ho:
paraules enceses.

Molts, els que tenen mandra de caminar,
s'apinyen a les parades d'autobús.
Prenen línies diferents, però totes van al mateix lloc:
l'aiguamoll on en la nit s'exhibeixen insectes luminescents
cridant a l'amor.

Els que no s'adormin
veuran aviat a les alades cuques de llum rebels
pujant cap al cel,
centellejant en el seu assalt a l'horitzó fosc.

Uns altres, amb els ulls tancats,
escoltaran, escoltaran,
escoltaran per si sonen paraules,
paraules enceses que encenguin els ulls.


D'altres, ben adormits, patiran un mal son.
Aquests hauran d'esperar una altra nit
per veure les alades cuques de llum rebels, 
les que porten paraules enceses,
paraules enceses d'amor.


No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada