viernes, 2 de septiembre de 2016

Tot està igual

Acabo d'arribar
i tot està igual.
No falta res,
tampoc falto jo.

Em vaig anar quan m'estimaves,

torno com un estrany.
Estava ximplement il·lusionat
en què m'esperaries.

Quan vaig marxar et volia
i estava segur
de què no ho oblidaries.

Ara no em rebutges.

El temps, però, ha matat el desig
de tornar-nos a veure.


No hay comentarios:

Publicar un comentario