Petita lluna vermella

Encara la lluna

tremola allà dalt.

La lluna és petita

quan despunta el sol

i per fer-se veure

es posa vermella

i és el seu rubor

un signe d'amor.

Gràcies, lluna meva,

ara em crida el dia

i els verds de la vida

que neixen als camps.

A la nit, però,

seràs el meu mant.

De la teva plata

faré plata nova

sota el teu esguard.

Pots marxar tranquil·la,

que jo no t'oblido,

sé que no t'amagues,

que estàs descansant.

Per tota la vida,

com la nit primera,

seré el teu amant.

Jordi Rueda