domingo, 22 de mayo de 2016

Petita lluna vermella

Encara la lluna
tremola allà dalt.

La lluna és petita
quan despunta el sol
i per fer-se veure
es posa vermella
i és el seu rubor
un signe d'amor.

Gràcies, lluna meva,
ara em crida el dia
i els verds de la vida
que neixen als camps.

A la nit, però,
seràs el meu mant.
De la teva plata
faré plata nova
sota el teu esguard.

Pots marxar tranquil·la,
que jo no t'oblido,
sé que no t'amagues,
que estàs descansant.

Per tota la vida,
com la nit primera,
seré el teu amant.

Jordi Rueda

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada